Camí Escolar

REFLEXIONS DE LA COMISSIÓ DE CAMÍ ESCOLAR TERESA CLARAMUNT

  • El camí escolar és una iniciativa que pretén promoure i facilitar que els nens i les nenes vagin a l’escola a peu i de forma autònoma. Els últims estudis indiquen que fer exercici físic, com caminar per anar a l’escola, durant 30 minuts al dia disminueix en un 27% el risc de mortalitat.
  • La contaminació de l’aire és un problema de salut pública de primer ordre. Nombrosos estudis científics evidencien la relació directa entre una mala qualitat de l’aire i un elevat nombre de malalties respiratòries i altres. Com que el principal causant de l’aire contaminat que respiren nens i nenes és el trànsit del cotxes, la comissió de camí escolar demana a totes les famílies que facin un esforç per reduir, en la mesura del possible, els desplaçaments en cotxe i moto contaminants.
  • De forma progressiva cal que es produeixi un canvi de valors basat en el respecte, la responsabilitat i la solidaritat. El projecte de camí escolar vol posar en crisi els paradigmes basats en la superioritat d’uns usuaris del carrer sobre els altres (els ciutadans conductors sobre la resta). Especialment per la via del convenciment que tots els ciutadans han de poder disfrutar del mateixos drets i que per tant han de poder usar l’espai públic sense veure’s amenaçats per l’actitud dels altres ciutadans.
  • El camí escolar és un projecte educatiu, transversal, participatiu i de transformació de l’espai públic i dels hàbits de mobilitat en el que, per un costat, s’acondicionen un conjunt d’itineraris còmodes, agradables i segurs que permeten als nens i a les seves famílies realitzar projectes casa escola en modes de mobilitat activa ( a peu i en bicicleta) i, per una altra banda, es desenvolupen un conjunt d’accions pedagògiques i ciutadanes que busquen transformar l’entorn del barri en un espai amable, i sensibilitzar implicant a tota la comunitat (nens i nenes, pares i mares, professorat, veïns, institucions locals, comerciants, associacions del barri,etc.)
  • Els nens són els protagonistes del projecte. Amb ell es busca fomentar l’autonomia dels nens partint de la lògica que anant sols a l’escola guanyen confiança i aprenen a ser ciutadans responsables. Si els fem responsables dels seus propis desplaçaments estem proporcionant a les nenes i els nens les eines necessàries pel seu desenvolupament en societat capacitant-los per prendre les seves pròpies decisions i contribuint al seu desenvolupament maduratiu.
  • Jugar lliurement significa sortir de casa: jugar al carrer sense vigilància de l’adult, trobar-se amb els amics, decidir un joc entre tots, dedicar-li un temps lliurement i viure’l amb il·lusió. El verb jugar només es pot conjugar amb el verb deixar. No amb acompanyar o cuidar. Tots els aprenentatges importants de la vida es fan jugant durant la primera etapa de la vida (0-6 anys). D’aquí la importància del joc en aquestes edats i permetre’ls explorar en llibertat en un espai públic segur.
  • Els nens necessiten poques joguines i més llibertat. Han de ser autònoms, jugar amb els seus amics i, sempre que sigui possible, anar sols a l’escola, caminant.
  • Cal oferir als nens i les nenes temps lliure i la possibilitat d’escollir els espais on jugar. El joc necessita varietat d’entorns per fer-lo més ric. Anar sempre al mateix parc (no adaptat a un joc lliure de qualitat) empobreix les seves experiències lúdiques.